divendres, 16 de juliol de 2010

DE LA DICTADURA DEL PROLETARIAT A L’ALFABETITZACIÓ FINANCERA.

Tampoc Karl Marx ens ha fet un gran favor. El materialisme històric va crear una il•lusió al pensar “passant el capital dels rics als pobres”, així tots seriem rics. Però només fent això, som rucs.
Prohibim als rics de tenir ganivets, perquè ham matat gent. I així acabarem que ens tallarem els dits entre els pobres.
A algú li interessa que ens dividim entre empresaris i treballadors, entre patronals i sindicats. Dividits és més difícil d’aconseguir un ideal.
És més còmode pel empresari tenir esclaus, i pel treballador que et manin que has de fer, i després descansar.
Segurament cal fer-ho amb més esforç, treballant de forma cooperativa. no podem deixar-ho tot en mans dels empresaris o només del treballadors. Ens calen impulsar agrupacions econòmiques integrals.

La veritat és que com més alfabetitzats siguem financerament més independents serem del sistema financer. Com menys alfabetitzats més en dependrem.
A jutjar per la magnitud de la crisis és que hi ha molta analfabetisme. La inconsciència econòmica global ha provocat la crisi. I s’ha agreujat per l’egoisme galopant.

dimarts, 2 de març de 2010

3. L’ EGOSISME ELEVAT A DOGMA PER LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA,

En quasi totes les facultats d’Economia comencen explicant com a axioma la veritat de la Llei de l’oferta i la demanda d’Adam Smith. És a dir que l’egoisme ens conduirà a l’equilibri i us farà lliures en el mercat.
Que ben ensenyats ens tenen el 1% de la població mundial que dominem el món amb aquest axioma. I així estem tots pagant hipoteques als feudals del temps moderns: els bancs(1).

Com humanitat hem desenvolupat un ego, que ens permet tenir consciència. Però aquest ego pot ser ètic, pot estar guiat un individualisme ètic. Perquè la condició humana no ens fa ser egoistes. L’egoisme instintiu ens agermana amb el regne animal. En canvi la fraternitat conscient és el que ens diferencia del animals. Les abelles també son fraternals, però no són conscients ni lliures.

La fraternitat és l’ideal humà que ens espera des de la revolució francesa. Però el lema que ha inspirat la civilització europea ha estat castrat i manipulat. Som lliures en el mercat econòmic, però no ho som en l’àmbit de la cultura o l’educació: el currículum escolar el defineix l’estat!(6) Són els consellers o els ministres qui decideixen si cal llegir angles als tres anys o als 12 anys. Què importen les capacitats individuals?

Som iguals en el camp jurídic? Bastant però sovint som iguals entre els amics, i apliquem la fraternitat entre els membres del partit polític que governa.


Tots som iguals, amb això estem d’acord, però la fraternitat deixem-la pels frares i pels romàntics. I l’ètica es cosa dels filòsofs, no dels banquers(3). El lliure mercat quasi exclou l’ètica, i tots justifiquem les nostres decisions segons el preu.
-----------------

(1) A Catalunya durant el S.XV els remences es van revoltar contra els mals usos dels feudals, a qui havien de pagar per poder-se canviar de domicili, una part de les collites, impostos abusius... Actualment el 80% dels ajuts comunitaris de la UE a l’agricultura va al 10% dels propietaris. Algunes coses no han canviat tant.
(2) Veure Allibertant les constel•lacions. Christopher Haugton Budd. Sobre la llibertat i el finançament en l’educació.
(3) Més informació sobre banca ètica a www.triodos.es o www.fets.org,

2 EL CICLE DE LA VIDA DEL CAPITAL

D’on sorgeix el diner? Quin és l’origen de les riqueses? Perquè el 1% acumula el 96% de les riqueses del planeta?
En primer lloc cal sentenciar que el pare de l’economia com a ciència, autor de la Riquesa de les nacions, l’anglès Adam Smith(1) estava molt equivocat. La seva idea era que el lliure mercat, guiat per l’egoisme individual portarà, gràcies a una ma invisible, a l’equilibri de l’oferta i la demanda; i per tant a la distribució de la riquesa.
Sí que tenia raó en que hi hauria una invisible, però que en comptes de promoure la distribució de la riquesa, ens ha dut a l’escàndol financer i l’estafa piramidal creada pel sistema capitalista.(2)
I ara com que tots hem vist un homicidi amb un ganivet, prohibim i dimonitzem els ganivets! I fem manifestacions dient fora el capital!, tornem al trueque!!! I així els pobres i alternatius no podran ni tallar el formatge amb el ganivet.

El diner és el gran invent de la humanitat, ens permet ser lliures i expressar la nostra creativitat. (3)

El diner no és el culpable de la crisis. El culpable és l’egoisme humà.

-------------------------

1. http://es.wikipedia.org/wiki/Adam_Smith

2. Per més informació consulteu la revista 17-S.info, on s’afirma que el 95% del diners són creats pels bancs. http://www.17-s.info/el-95-dels-diners-son-creats-pels-bancs-privats

(3).Sobre la història del diner, consulteu Los caballeros templarios. Impulsos para una moderna estructura social. Lex Bos. Editorial Economia Associativa

1. AGRAÏMENTS A L’ECOLOGIA DEL CAPITAL.

-->
És just i necessari donar gràcies dels qui amb els anys m’han ajudat a formar aquest concepte i aquesta metodologia. Alguns conscientment, altres inconscientment, a tots moltes gràcies:
A Bakunin per donar-me una idea tant clara de La Llibertat.
A Rudolf Steiner per fundar l’Antroposofia i reviure els ideals de la revolució francesa de la llibertat, fraternitat i igualtat, reformulats en el impuls de la triformació social i una sòlida concepció econòmica mundial. A en Christopher Houghton Budd per mantenir viu aquest impuls, per fer-ne una versió moderna, i parir l’economia associativa com a mètode.
Gràcies l’editorial d’Economia Associativa que va editar al castellà Dinero para un mundo mejor, Los Caballeros Templarios, entre altres. I als quaderns d’Higiene Social de l’Editorial RS i Pau de Damasc, perquè són un referent constant en aquest germinar de l’ecologia del Capital. Gràcies a Martínez Alier per la seva introducció teòrica a l’economia ecològica. A en Joan Melé i al Triodos Bank per ser un model pràctic d’economia ecològica.

Gràcies a tot l’equip membre de DINAMIS per buscar l’ideal de l’ecologia del capital i com fer un món millor.
Gràcies al Xavier, en Felip, la Sonia i en Pep del Cercle Gironí d’Economia Associativa que durant anys hem investigat junts.
Gràcies a la meva família intensa i extensa, que formen part de l’economia domèstica.
Gràcies a la Rosa Maria Mercader pel treball biogràfic conjunt i les aportacions a la biografia social.

dijous, 18 de febrer de 2010

Economia quàntica



Artículo de Ramon Folch en el Periódico del día 8.2.9


Pasado newtoniano

RAMON FOLCH

"Las nuevas verdades raramente convencen a los viejos oponentes, pero se hacen evidentes a las nuevas generaciones". La reflexión es deMax Planck, el padre de la física cuántica. Los ortodoxos newtonianos de su época, un siglo atrás, no podían admitir las teorías de Planck,pero tampoco podían explicar, con sus superados instrumentos conceptuales, lo que Planck ponía antes sus ojos. Eran sabios cautivos de lo que ignoraban. Por eso Planck desistió de convencerlos. Sin rodeos, puso las bases teóricas que hicieron posibles los ordenadores y las naves espaciales.
La economía actual necesita Plancks. Ya en los años 30 del pasado siglo, el propio John Maynard Keynes sostenía que "todos los políticos son prisioneros de algún economista difunto". Pero en tanto que Planck pudo hacer frente común con Albert Einstein, Niels Bohry otros físicos modernos, la amortizada economía newtoniana, o sea, los conceptos acuñados por David Ricardo o Adam Smith en el siglo XVIII, sigue imperando. Es como si aún dependiéramos de la máquina de vapor.
El orden económico mundial se tambalea. ¿Por qué extraña razón hemos de continuar confiando precisamente en quienes nos han llevado al desastre? O, sin referirnos a personas concretas, ¿por qué vamos a creer que profundizando en el sistema causante de las disfunciones hallaremos la manera de superarlas? "Si estás en un agujero, no sigas cavando", sentencia un juicioso dicho popular americano.
Desde el fondo del pozo, sin soltar sus picos en tiempos de rayos láser, los gestores anticuados que perforaron en dirección equivocada nos invitan a salir del hoyo excavando todavía más. Necesitan, eso sí, que les cubramos las deudas. Faltos de alternativas, los gobiernos se avienen a ello para evitar males mayores.

Futuro cuántico

Crecer constantemente para cuadrar balances es una manera fraudulenta de ampliar capital para simular ganancias. Es unapiramidalidad encubierta. Como la de los ayuntamientos, que ingresaban dinero con las nuevas construcciones para cubrir los compromisos de gestión adquiridos anteriormente. O de los especuladores, que compraban caro en la confianza de vender carísimo a quienes esperaban revender más carísimo todavía.
Ello creó una facturación de bienes ficticios o de productos superfluos que no satisfacían otra necesidad que ir moviendo dinero. Ahora tenemos miles de casas consumidoras de suelo y de materiales destinadas al hogar de nadie, o montañas de residuos que en realidad son bienes a medio usar. Pero todo el mundo estaba contentísimo rodeados de tanto estropicio por la parte de pastel que les tocaba. Y los apologetas de tamaña babarie, diciendo que crecíamos mucho y bien... Ahora tenemos tres millones de parados y un territorio devastado. El crecimiento especulativo ficticio y el crecimiento real desmesurado nos han llevado a la recesión y a la desolación ambiental. Felicitaciones.
No teorizo lo que ignoro, simplemente dirijo la mirada suplicante a los teóricos de la economía. Como cualquiera con dos dedos de frente sé que los sistemas piramidales terminan mal. Lo estamos sufriendo. La economía del crecimiento como objetivo ha de acabarse. Mejor: ya se acabó. ¿Y ahora qué, amén de suicidarse Publica un missatgevolviendo a las andadas? Necesitamos una economía cuántica.

diumenge, 24 de gener de 2010

ECOLOGIA DEL CAPITAL

-->
PRESENTACIÓ
Aquest és el principi d’un llibre que faré amb molt d’entusiasme. En la redacció del qual us animo a participar. Mentres no s’editi el podrem treballar junts al blogg
Fa temps que pensava en escriure un llibre sobre el cicle de la vida del capital. Un llibre que redimís els pecats del capital, i els abusos que s’han comés sota l’estendard del benefici. El Capital és un instrument neutral, que s’ha confós amb el mal ús que n’han fet alguns humans.
Fa temps que veig que el Capital s’està morint, que està en coma ara ho sap tothom. I ara tothom s’atreveix en donar receptes perquè millori el pacient. Però la malaltia no la té el Capital, ni el capital és una malaltia. La ment humana sí està malalta i l’organisme social està col·lapsat.
Hem de retornar a el diner, i especialment a al capital, el valor sagrat que havia tingut i s’ha pervertit.
L’economia associativa crec que serà com la penicil·lina en el camp de la medicina o el microscopi en el camp de la química.
Practicar l’economia associativa ens durà a la veritable llibertat, la igualtat i la robada fraternitat.