dimarts, 2 de març de 2010

3. L’ EGOSISME ELEVAT A DOGMA PER LA LLEI DE L’OFERTA I LA DEMANDA,

En quasi totes les facultats d’Economia comencen explicant com a axioma la veritat de la Llei de l’oferta i la demanda d’Adam Smith. És a dir que l’egoisme ens conduirà a l’equilibri i us farà lliures en el mercat.
Que ben ensenyats ens tenen el 1% de la població mundial que dominem el món amb aquest axioma. I així estem tots pagant hipoteques als feudals del temps moderns: els bancs(1).

Com humanitat hem desenvolupat un ego, que ens permet tenir consciència. Però aquest ego pot ser ètic, pot estar guiat un individualisme ètic. Perquè la condició humana no ens fa ser egoistes. L’egoisme instintiu ens agermana amb el regne animal. En canvi la fraternitat conscient és el que ens diferencia del animals. Les abelles també son fraternals, però no són conscients ni lliures.

La fraternitat és l’ideal humà que ens espera des de la revolució francesa. Però el lema que ha inspirat la civilització europea ha estat castrat i manipulat. Som lliures en el mercat econòmic, però no ho som en l’àmbit de la cultura o l’educació: el currículum escolar el defineix l’estat!(6) Són els consellers o els ministres qui decideixen si cal llegir angles als tres anys o als 12 anys. Què importen les capacitats individuals?

Som iguals en el camp jurídic? Bastant però sovint som iguals entre els amics, i apliquem la fraternitat entre els membres del partit polític que governa.


Tots som iguals, amb això estem d’acord, però la fraternitat deixem-la pels frares i pels romàntics. I l’ètica es cosa dels filòsofs, no dels banquers(3). El lliure mercat quasi exclou l’ètica, i tots justifiquem les nostres decisions segons el preu.
-----------------

(1) A Catalunya durant el S.XV els remences es van revoltar contra els mals usos dels feudals, a qui havien de pagar per poder-se canviar de domicili, una part de les collites, impostos abusius... Actualment el 80% dels ajuts comunitaris de la UE a l’agricultura va al 10% dels propietaris. Algunes coses no han canviat tant.
(2) Veure Allibertant les constel•lacions. Christopher Haugton Budd. Sobre la llibertat i el finançament en l’educació.
(3) Més informació sobre banca ètica a www.triodos.es o www.fets.org,

2 EL CICLE DE LA VIDA DEL CAPITAL

D’on sorgeix el diner? Quin és l’origen de les riqueses? Perquè el 1% acumula el 96% de les riqueses del planeta?
En primer lloc cal sentenciar que el pare de l’economia com a ciència, autor de la Riquesa de les nacions, l’anglès Adam Smith(1) estava molt equivocat. La seva idea era que el lliure mercat, guiat per l’egoisme individual portarà, gràcies a una ma invisible, a l’equilibri de l’oferta i la demanda; i per tant a la distribució de la riquesa.
Sí que tenia raó en que hi hauria una invisible, però que en comptes de promoure la distribució de la riquesa, ens ha dut a l’escàndol financer i l’estafa piramidal creada pel sistema capitalista.(2)
I ara com que tots hem vist un homicidi amb un ganivet, prohibim i dimonitzem els ganivets! I fem manifestacions dient fora el capital!, tornem al trueque!!! I així els pobres i alternatius no podran ni tallar el formatge amb el ganivet.

El diner és el gran invent de la humanitat, ens permet ser lliures i expressar la nostra creativitat. (3)

El diner no és el culpable de la crisis. El culpable és l’egoisme humà.

-------------------------

1. http://es.wikipedia.org/wiki/Adam_Smith

2. Per més informació consulteu la revista 17-S.info, on s’afirma que el 95% del diners són creats pels bancs. http://www.17-s.info/el-95-dels-diners-son-creats-pels-bancs-privats

(3).Sobre la història del diner, consulteu Los caballeros templarios. Impulsos para una moderna estructura social. Lex Bos. Editorial Economia Associativa

1. AGRAÏMENTS A L’ECOLOGIA DEL CAPITAL.

-->
És just i necessari donar gràcies dels qui amb els anys m’han ajudat a formar aquest concepte i aquesta metodologia. Alguns conscientment, altres inconscientment, a tots moltes gràcies:
A Bakunin per donar-me una idea tant clara de La Llibertat.
A Rudolf Steiner per fundar l’Antroposofia i reviure els ideals de la revolució francesa de la llibertat, fraternitat i igualtat, reformulats en el impuls de la triformació social i una sòlida concepció econòmica mundial. A en Christopher Houghton Budd per mantenir viu aquest impuls, per fer-ne una versió moderna, i parir l’economia associativa com a mètode.
Gràcies l’editorial d’Economia Associativa que va editar al castellà Dinero para un mundo mejor, Los Caballeros Templarios, entre altres. I als quaderns d’Higiene Social de l’Editorial RS i Pau de Damasc, perquè són un referent constant en aquest germinar de l’ecologia del Capital. Gràcies a Martínez Alier per la seva introducció teòrica a l’economia ecològica. A en Joan Melé i al Triodos Bank per ser un model pràctic d’economia ecològica.

Gràcies a tot l’equip membre de DINAMIS per buscar l’ideal de l’ecologia del capital i com fer un món millor.
Gràcies al Xavier, en Felip, la Sonia i en Pep del Cercle Gironí d’Economia Associativa que durant anys hem investigat junts.
Gràcies a la meva família intensa i extensa, que formen part de l’economia domèstica.
Gràcies a la Rosa Maria Mercader pel treball biogràfic conjunt i les aportacions a la biografia social.